SISTEMA CIRCULATORI: L'aparell o sistema circulatori és un sistema de transport que té com a funció distribuir la sang per tots els òrgans i teixits del cos, està conformat pel cor i els vasos sanguinis que són de tres tipus: les artèries, les venes i els capil·lars.

TIPUS DE VASOS SANGUINIS:
-Artèries: Són groixudes i musculoses per poder suportar la presió de la sang.
Transporten la sang des del cor fins a tot el cos.
-Capil·lars:Estan repartits per tot el cos, són vasos petits i prims (una cèl·lula)
que permeten l’intercanvi de substàncies.
Venes:
-Elàstiques, menys consistents les artèries. Transporten la sang des dels òrgans del cos cap el cor.
Tenen vàlvules : Són plegs membrenosos que impedeixen el retrocés del fluit circulant.

EL COR: És un múscul extremadament complex anatòmicament que serveix per a impulsar la sang arreu del sistema circulatori en moltes espècies animals. En els humans a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d'animal. Aquest òrgan buit que impulsa la sang per dins dels vasos sanguinis. És l'element central del mediastí (regió anatòmica compresa entre els dos pulmons) i està connectat a conductes anomenats venes (per les quals arriba la sang al cor) i artèries (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onada de sang a través de les artèries.
PARTS DE COR:


EL FLUIX DEL COR:

Quan la sang ha arribat a les aurícules, aquestes es contrauen (sístole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen i llavors la sang surt per l'artèria aorta (al costat esquerre) i per l'artèria pulmonar (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (sístole ventricular).

Al cap d'unes dècimes de segon, el cor es relaxa (diàstole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.

La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les venes caves inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artèria pulmonar perquè vagi als pulmons i s'oxigeni.

Les venes pulmonars porten la sang oxigenada (neta) a l'aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l'artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.

En el procés es poden escoltant dos sorolls:

• Primer soroll cardíac: tancament de vàlvules tricúspide i mitral.
• Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoides (vàlvules pulmonars i aorta).

Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d'aquesta vibració dóna com a resultat la capacitat per auscultar aquests sorolls.

Aquest moviment es produeix unes 70-80 vegades per minut.

L'expulsió rítmica de la sang provoca el pols que es pot palpar en les artèries radials, caròtides, femorals, etc.

Si s'observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 segons i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.

En la fisiologia del cor, cal destacar, que les seves cèl·lules es despolaritzen per si mateixes donant lloc a un potencial d'acció, que resulta en una contracció del múscul cardíac. D'altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es "comuniquen" de manera que el potencial d'acció es propaga per totes elles, de tal manera que ocorre la contracció del cor. El múscul del cor mai es tetanitza (els cardiomiòcits tenen alta refractarietat, és per això que no hi ha tètanus). El node sinusal té activitat marcapassos, això significa que genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.

 Estímul on es desencadena la contracció del cor:

● La majoria de músculs són dirigits pel SNC.

 ● La contracció del cor la dirigeix el nòdul sinusal, que està regulat pel SNC. 

El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal. Estan protegits per les tres meninges (duramàter, piamàter i aracnoides), denominades genèricament meninges. A més, l'encèfal i la medul·la espinal estan protegits per estructures òssies, que són el crani i la columna vertebral respectivament. Els buits d'aquests òrgans estan plens d'un líquid incolor i transparent, que rep el nom del líquid cefaloraquidi. Les seues funcions són molt variades: serveix com a mitjà d'intercanvi a determinades substàncies; com a sistema d'eliminació de productes residuals; per a mantenir l'equilibri iònic adequat i com a sistema amortidor mecànic. Les cèl·lules que formen el sistema nerviós central es disposen de tal manera que donen lloc a dues formacions molt característiques: la substància grisa, constituïda pels cossos neuronals, i la substància blanca, formada principalment per fibres nervioses.